La mort, contada a un nen del veïnat

La Mort venia de vegades,  
però mai no se'n volia anar,  
car es trobava bé,  
allò que es diu ben bé,  
ja saps,  
com tu quan surts al corral i jugues  
amb els pollets  i amb  els conills  
i agafes una pedra verda  
i la trenques amb una pedra blanca  
i et poses a plorar de sobte  
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas  
calles,  
i després tornes a jugar  
amb açò o amb allò...  
Mai no se'n va anar, la Mort,  
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,  
la Mort, ja sap